El vol d’un mosquit: 40 anys del Tractat d’Almisra

Cartel Tratado Almizra“Segurament la història del Tractat d’Almisra és semblant a la història que ens han contat d’un mosquit”. Discurs de presentació del Tractat d’Almisra el 25 d’agost del 2016, escenificació teatral al aire lliure del esdeviniment històric ocorregut en 1244 y del pacte de frontera entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella.

Text del discurs. 

Un any més, benvinguts al Camp de Mirra.

Segurament la història del Tractat d’Almisra és semblant a la història que ens han contat d’un mosquit. Un mosquit que volava content dins d’un tonell, satisfet per l’espai de què disposava per a viure. No necessitava més, però un bon dia es va colar per un badall del tonell i va eixir. Prompte advertia que es trobava en un espai més ampli. En realitat volava pel soterrani d’una casa, i pensava admirat: “Açò sí que és un gran espai”. Encara arribaria el dia en què algú va entrar en el soterrani i a l’eixir va deixar entreoberta la porta de l’escala. La llum de fora atreia al mosquit. Sense dificultat, va eixir i es va veure en un lloc per a ell enorme, de major volum encara. Era una gran cuina que li provocava una nova conclusió: “Açò sí que és, en veritat, un gran espai”.

Podem dir que el coneixement del Tractat d’Almisra és com esta aventura del mosquit. En una primera etapa l’esdeveniment històric que va permetre a Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d’Aragó, i a l’infant don Alfonso, representant de la Corona de Castella, pactar diplomàticament en 1244 una frontera al sud del riu Xúquer, va ser conegut pels seus protagonistes, pels testimonis i per alguns coetanis. El succés, en definitiva, no anava més enllà dels que ho van viure i coincidien en el temps.

El Tractat va transcendir a un segon espai, més ampli i llarg, quan els cronistes clàssics i els historiadors posteriors li van donar un nou impuls amb els seus relats, investigacions i debats. Es volava per un espai major a l’inicial: el de la historiografia, el de la difusió històrica entre especialistes que anaven completant el coneixement dels fets durant segles.

Però quedava un tercer espai per explorar, de major amplitud: el del gran públic, el de la divulgació general, popularitzant l’esdeveniment històric, explicant la transcendència en el seu temps i també la vigència actual. I eixa és la part l’origen de la qual commomorem hui. Una part beneficiada per una data significativa, 1976, iniciada amb la posada en escena dels successos que van tindre lloc en Almisra durant quatre jornades de març de 1244. En els últims quaranta anys l’escenificació teatral del Tractat, amb la seua compareixença anual en este escenari, ha sigut el pretext perquè la divulgació recórrega una dimensió més general i popular en mitjans de comunicació, unitats didàctiques, publicacions i internet.

Si el Tractat d’Almisra és com eixe mosquit que començava volant en un tonell, cal dir que va descobrir la porta entreoberta del soterrani que comunicava amb la gran cuina quan un grup de persones d’El Camp de Mirra es van il·lusionar amb la idea, en els anys setanta del segle passat, de posar en escena una versió teatral.

És oportú recordar hui les paraules que va escriure el conegut i benvolgut arqueòleg de Villena José María Soler en 1973, suggerint la iniciativa. Escoltem-les amb atenció: “Si els parlaments i les representacions es cuiden degudament –deia–, l’escenari es prepara d’una manera espectacular que no excloga el possible rigor històric, i els personatges es visten amb l’ostentació que el seu llinatge reclama, segurs estem que la representació anual d’El Camp de Mirra bé poguera aconseguir, en termini no molt llunyà, un lloc molt assenyalat entre les festes d’estil medieval tan de voga en estos moments per tot el país”.

Hui sabem que aquelles línies van ser premonitòries. En aquell context, en canvi, el projecte era una idea molt pretensiosa per a un poble de cinc-cents habitants.

No obstant això, el moment propici arribaria en 1976, any de la commemoració del VII Centenari de la mort de Jaume I el Conqueridor. Aprofitant que el biarenc Francisco González Mollá tenia escrita una versió teatral del Tractat, es va decidir que l’única associació cultural del poble amb forma legal, la Societat Cultural Amics de Sant Bertomeu, amb la col.laboració de l’ajuntament, sol·licitara ajuda econòmica a la Diputació d’Alacant, entitat pública que coordinaria els actes a celebrar en la província.

Com ha arribat a relatar algun testimoni del procés, passava el temps i no es rebia resposta, però un dia va aparéixer en premsa la relació d’activitats que anaven a realitzar-se en el VII Centenari de Jaume I i, per a sorpresa dels promotors locals, figurava inclosa la representació del Tractat d’Almisra. Això va forçar la creació urgent d’una comissió organitzadora composta per José Martínez Serrano, Romà Francés Berbegal, Alfonso Mas Menor, José Molina Llácer, Josep Miquel Francés Camús, José Menor Sanz i José Tortosa Mataix.

L’estrena del Tractat va tindre lloc el 7 de novembre de 1976. A l’aire lliure, com ara; en esta plaça; en una vesprada de fred. La Diputació havia concedit 50.000 pessetes d’ajuda, a la que se sumava també l’ajuda de l’ajuntament. José Molina Llácer va interpretar el paper de Jaume I, José Menor Sanz el de l’infant Alfonso i Vicenta Francés Sempere el de la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I i futura sogra de l’infant. El vestuari ho va cedir el Casal de Sant Jordi d’Alcoi, el decorat va ser idea de Miquel Maestre i la direcció escènica de l’obra la va assumir el villener Romualdo Moreno.

L’ímpetu, la voluntat i la il·lusió de tots aquells pioners, els citats i altres, que van sumar els seus esforços -bé amb les gestions organizatives i administratives, bé amb la intervenció en qualsevol dels aspectes del muntatge teatral– és el que va fer possible el compliment d’allò que es va somiar. És just que hui els dediquem un fort aplaudiment.

Moltes són les coses que han canviat des de 1976, la qual cosa demostra que el Tractat és un espectacle viu. L’any següent de la primera representació es va traslladar a les festes d’agost, i en 1982 es va estrenar una nova versió escrita per Salvador Doménech, que és la que actualment es representa amb una escena afegida en 1994, escrita per Josep Guia i Maria Conca. Amb la nova versió va canviar també el decorat i el vestuari, i amb els anys s’han incorporant distintes peces musicals. Junt amb composicions tradicionals i populars, en el Tractat sona música de Matilde Salvador, de José Albero i de José Rafael Pascual Vilaplana. També es va crear un Patronat encarregat de l’organització.

Ara bé, és el Tractat únicament una recreació històrica? Si només fora això, este acte no tindria l’atractiu que té. Què queda en el segle XXI d’un pacte sobre territoris celebrat en el segle XIII?

Si ens situem en l’alt de les ruïnes del castell d’Almisra, i mirem cap al sud-oest veiem en part els termes municipals de Villena, Yecla o Caudet, tres poblacions de parla castellana. Si mirem cap al nord-est es distingixen El Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola i part del terme de Bocairent, poblacions que com Biar, al sud, són de parla valenciana. La personalitat lingüística de cada un dels pobles mencionats és una conseqüència del Tractat, que curiosament només va tindre una vigència jurídica de seixanta anys.

Si atenem, d’altra banda, a la seua trama sabem que va ser la solució diplomàtica d’un conflicte. A la vora d’una guerra entre dos Corones amb compromisos matrimonials –com el que unia l’infant Alfonso amb la xicoteta Violant, filla de Jaume I i Violant d’Hongria–, els seus representants van haver de recórrer al diàleg i al pacte, renunciant finalment a imposicions unilaterals. Per a això s’exigia escoltar a l’altre; és a dir, s’exigia tolerància. I eixe missatge és el que no ens cansem de repetir cada any.

La lliçó del pacte se situa, en l’actualitat, per damunt de tot: hui que en el debat polític parlem tant de pactes i de necessitat d’enteniment. Per això en tot el que precedia a la firma del Tractat era transcendental qualsevol gest o detall.

Enguany el cartell anunciador, creat i dissenyat per Mari-Ángeles Ferrándiz Vañó, destaca un personatge que va protagonitzar l’instant decisiu del pacte. La figura de Violant d’Hongria -la tenen també reproduïda en el fullet de mà d’este acte- apareix protegint amb les seues mans les mans entrellaçades de Jaume I i l’infant Alfonso. La imatge, conciliadora, té un clar simbolisme. Vostés veuran recreat en el transcurs de l’obra una cosa que Jaume I va contar en el Llibre dels Feits. Hi ha un moment en què es trenquen les negociacions, i en el qual Jaume I ordena abandonar Almisra, assumint el fracàs. I és ací on sorgix l’instant màgic: el lament de Violant, el seu plor, la queixa, la sol·licitud al rei perquè busque un punt de trobada. És un instant que a vegades passa quasi desapercebut, com un més, però que influïx i fa girar la història, ja que aconseguix que Jaume I reconsidere la seua postura i accepte continuar negociant. El paper actiu de Violant d’Hongria, una dona de vint-i-huit anys, desembossava la situació.

El Tractat és una mostra de teatre popular, interpretat per prop de quaranta actors no professionals, quasi tots ells d’El Camp de Mirra, recolzats per un equip tècnic. Però el Tractat és una recreació oberta en la qual col·laboren persones i grups de poblacions veïnes i pròximes. Hui iniciem etapa amb un nou director escènic: el biarenc Joan Lluis Escoda. La música la interpreta la Colla de dolçainers i tabaleters El Terrós de Petrer i del toc de campanes s’ocuparà la Colla de campaners d’Ontinyent.

Perquè és una escenificació que ens trasllada al cor del segle XIII, perquè ens permet assistir a la Comunitat Valenciana als nostres orígens com a poble, i perquè és una crida al diàleg, a la conciliació, a la tolerància i al pacte, el Tractat d’Almisra compareix una vegada més davant de vostés. I compareix quaranta anys després que un grup de pioners descobriren una porta entreoberta que els fera eixir del soterrani i decidiren que la memòria d’este esdeveniment mereixia volar per un espai més ampli.

Organitzat per l’Associació del Tractat, amb el patrocini econòmic de la Diputació d’Alacant i del Ajuntament d’El Camp de Mirra i la col.laboració de la Generalitat Valenciana, amb vostés el Tractat d’Almisra.

JOSÉ FERRÁNDIZ LOZANO

Anuncios


Categorías:Discursos

Etiquetas:, , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: