Llegendes secretes: una degustació

sarallorens

Sara Llorens

En el cementeri de Perpinyà pot llegir-se este epitafi: “Sara Llorens de Serra 1881-1954. Feu que germini el be que ha deixat”. Qui era Sara Llorens? Per a molts i moltes és segurament un nom desconegut, per als que freqüenten i estudien el folklore català és un nom rellevant. Encara que va nàixer a Argentina en 1881, es va instal·lar després a Pineda de Mar i va produir una obra en què va rescatar llegendes, rondalles i cançons. La seua mort a França explica que els seus restes reposen en Perpinyà.

Ara sabem que esta catalana va fer també una incursió ocasional en el llegendari alacantí. Un descobriment en l’Abadia de Montserrat ha permés exhumar un repertori de llegendes que procedixen d’un poble menut de la Marina Baixa: Bolulla, on va comptar amb tres informadors en 1927 i 1928.

L’al·lusió en un inventari de l’arxiu del Cançoner Popular de Catalunya a una carpeta titulada Llegendes alacantines amb 226 fulls, va motivar la busca del doctor Joan Borja, professor de la Universitat d’Alacant (UA) i actual director del departament de Publicacions i Investigació de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, que les ha pogut recuperar en un llibre recent, publicat per la pròpia UA.

portada-sarallorensA Borja, alteà, li va cridar l’atenció que en l’índex toponímic de l’inventari apareguera mencionat el poble de Bolulla. I eixe és l’origen d’una investigació que ha derivat en l’edició del llibre Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines. Secretes perquè la folklorista les va enviar d’incògnit a un concurs que coordinava el seu mestre i mentor Rossend Serra, sense que ell ho sabera.

Són seixanta-sis llegendes, algunes molt curtes, i no totes radicades a Bolulla. Trobem escenes de Xàbia, de Dénia, de Formentera… Una sort que les recopilara. Hi ha condensació i gràcia en estes breus històries de transmissió oral. Llegim una sobre l’origen de la Quaresma. «Altea la Vella és un poble on hi ha molta pesca. Més n’hi havia abans encara, i la gent n’estava tan assaciada que ja no en volien. Això els feia anar molt malament, perquè no la podien vendre. Rumía que rumiaras, per a veure com ho podrien fer per a despatxar el peix, al cap d’avall se’l va acudir instituir la Quaresma, i que ningú en aqueix temps pogués menjar carn. D’aleshores ençà, quan arriva la Quaresma ja estan contents, perquè venen el peix, i ben car». Però clar, açò només és una mostra.

Una degustació.

JOSÉ FERRÁNDIZ LOZANO

“Llegendes secretes: una degustació”, de José Ferrándiz Lozano (suplement cultural “Arts” del diari El Mundo, 17-6-2016).

Entrevista a Joan Borja, autor del llibre Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines (YouTube)

Anuncios


Categorías:Opinión

Etiquetas:, , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: